dimanche 19 décembre 2010

retraches gijanencs : Octavi M.......

Octavi M....èra ferretièr a Gijan dins Erau, un vilatjòt entre lo Clapàs(Montpelhièr) e l'Iscla Singulara (Seta) al ras del massís garrigós de Gardiòla. Ni per aver una votz de bassa de las remirablas e un cèrt talent per lo cant, èra pas jamai montat a la capitala, que de tot segur auriá pogut faire carrièra. Mas al cant preferissiá lo "manjar" e subretot la carn ; aviá coneigut doas guerras, aviá patit dels restrenhements e pas que de veire un parelh de costèlas, un bistéc o un gigòt, salivejava ambe d'uèlhs fòra testa . Manjava la carn crusa e disiá totjorn : "Ieu partegi pas ambe lo fuòc.....! "
Pendent l'ocupacion , amassava e manjava de cagaròls , tant èra " en manca". Un soldat alemand que l'aviá vist ne manjar li diguèt :"To-a  manché limasseu ? mörgen kaput ", d'un biais de dire que s'anava empoisonar .
La guerra acabada, l' Octavi foguèt convidat a un maridatge bèl al vilatge per cantar a la glèisa : de vèspre , a la taulejada de fèsta, per fin de mercejar lo cantaire , lo mond li menèron una còsta de buòu de las gròssas per el solet .Un oncle mieu qu'el tanben èra convidat contava que l' Octavi prenguèt la cara d'un manidet davant son present al jorn de Nadal . Mercejèt ... puèi engoliguèt la costassa dins un virat d'uèlhs.
Dempuèi totjorn, la jornada acabada o lo dimenge , los òmes del vilatge avián costuma de s'acampar a  la "banqueta"*, sul plan . Aquí se parlava fòrça de la vinha e del vin . De còps que i a , l' Octavi , al mitan dels autres òmes , sortissiá ufanosament son cotel de la lama reducha per d'annadas d'agusament e declarava amb un risolet que ne disiá long :"N'a curat d'òsses , aquel d'aquí !"
Seguida lo còp venent......

* la banqueta : paret longa e bassa que ribejava lo plan ; es aquí  a costat de mon grand maternal Reinat qu'ausiguèri pel primièr còp, quand èri dins mos cinc o sièis ans,la lenga occitana ; descubriguèri aital que lo mond de la tèrra tota (valent a dire de Gijan ,  per lo manidet qu'èri ) parlavan pas totes la meteissa lenga . La compreniái pas mas me pivelava ja aquela lenga ; mon grand , ailas, moriguèt lèu , coma mos grands paternals provençals , e aguèron pas lo temps de la m'aprene.

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire